Cristian Rivero: “Estic molt feliç per ser part del primer equip, per a mi ha sigut un somni des que vaig començar a veure al Valencia CF per televisió”

Cristian Rivero fa un pas més en la seua progressió i des d'ara en avant lluirà dorsal de primer equip. El porter, criat en l'Acadèmia VCF, portarà el número ‘25’ i l'estrena en el desplaçament a Vigo, on l'equip s'enfronta este dissabte (21.00) al RC Celta. El jove futbolista ha compartit la seua felicitat amb VCF MEDIA en esta entrevista en la qual repassa els seus inicis en l'Acadèmia VCF, tot l'esforç i sacrifici que ha dut a terme no sols en els entrenaments, sinó també fora de la gespa, i com no, què suposa per a algú “valencianista des de xicotet” arribar a convertir-se en un més i treballar juntament amb els seus ídols.

Què suposa per a un valencianista arribar al primer equip i, des d'ara, tindre un dorsal entre l'1 i el 25?

Estic molt feliç per formar part del primer equip, ha sigut un somni sempre per a mi, des que vaig començar a veure al València CF en la televisió. Sóc valencianista des de xicotet.

Com ha sigut la transició que va des de l'etapa formativa fins a ser considerat un jugador més per a l'elit?

Ha sigut tot molt fàcil, la meua família m'aconsella i m'ajuda molt, igual que la gent del club, en aquests 12 anys que porte en el club m'han ajudat molt per a créixer com a futbolista i com a persona.

L'ajuda de tots els companys per a créixer en el dia a dia.

Portaré cinc o sis anys entrenant amb el primer equip, a vegades pujava a algun entrenament que un altre i després vaig començar a estar en el dia a dia amb ells. M'ho van posar molt fàcil perquè de seguida em van integrar en el grup i estic aprenent molt amb ells. M'han donat l'enhorabona i m'han animat que continue treballant.

Com van ser els teus inicis en l'Acadèmia VCF?

En alevins de segon any va ser el meu primer any al Valencia CF. Com jo sóc de Gandia havia de pujar amb la furgoneta, al principi va ser una mica dur, la veritat, però al final el sacrifici té el seu recompensa. Era una hora per a anar i una altra per a tornar, arribava a casa sobre les onze de la nit. Entre que havia d'estudiar, fer els deures… Era bastant dur, ho veia llunyà, però era la meua il·lusió i tenia clar que anava a lluitar per això. Ara ho tinc, però tinc moltes més il·lusions, això acaba de començar.

Predisposició total per a treballar dia a dia i ajudar quan siga necessari.

Estic per a ajudar a l'equip, si en algun moment necessiten la meua ajuda intentaré aportar el màxim possible, jo tinc tota la confiança, si em tinc l'oportunitat la intentaré aprofitar.