Els 200 partits de Rodrigo, un jugador "diferencial" per al Valencia CF

Amb la seua participació este passat dissabte davant el Granada CF, Rodrigo va aconseguir els 200 partits amb la samarreta del Valencia CF, una xifra més que destacable. L'atacant ha multiplicat la seua influència des que va arribar al club a l'estiu de 2014 i hui, després de 156 partits en LaLiga, 21 en la Copa del Rei, 14 en la Champions i 9 a Europa League, ningú dubte a assenyalar-lo com una de les referències més clares d'un equip la major virtut del qual resideix en l'alt nivell col·lectiu, al punt que Celades, com va fer setmanes arrere, explica que “Rodrigo és un jugador diferencial per a nosaltres”. El ‘19’ s'està guanyant a pols el seu lloc en la història del club i el fa, a més, com un dels jugadors nascuts més enllà de les nostres fronteres que més vegades han defensat en els últims cent anys la samarreta del Valencia CF: concretament el dosé.

En estes sis temporades com a valencianista, Rodrigo ha marcat 54 gols i ha repartit 31 assistències als seus companys passant pràcticament per totes les posicions de l'atac i actualment només hi ha dos jugadors amb més partits jugats que ell en la plantilla: Parejo (352) i Gayà (205). Des del seu debut davant el Sevilla FC en el Pizjuán al seu primer gol com a valencianista davant el Getafe CF, la classificació per a la Champions de 2015 davant l'AS Monaco (on va ser decisiu amb un gol en el partit d'anada), les seues 19 gols de la temporada 17.18, la trucada de la selecció absoluta o el seu primer Mundial amb Espanya.

La seua etapa com a valencianista concentra grans moments i és sinònim de lluita i de creixement constant. En el terreny de joc el seu treball i els seus gols li han atorgat un estatus que concentra el focus dels defenses rivals cada vegada que salta a la gespa. Rodrigo intimida i marca la diferència i la seua personalitat impulsa a l'equip. A Mestalla ha sigut decisiu per a llançar al Valencia CF amb un ‘hat-trick’ davant el Getafe CF en l'eliminatòria de quarts de final de la Copa del Rei que conquistaria el mes de maig passat en el Benito Villamarín de Sevilla, on una altra vegada va tornar a vore porteria i va aconseguir la glòria en la qual potser és la seua nit més destacada en blanc i negre.

Eixa cabotada per a manar al fons de la xarxa el centre tibant de Soler des de la dreta i tombar al Barça ja forma part de la història. En el personal, Valencia ha sigut el lloc de naixement de la seua filla Daniella, una altra valencianista més des de fa algunes setmanes, i els seus gestos parlen d'un jugador identificat amb les arrels i el sentiment cap a aquest escut. El valencianista deixa petjada. La seua dedicatòria a Jaume Ortí amb una perruca comprada res més eixir de la vetla de l'ex president, el seu gol dedicat a Coquelin després de lesionar-se, la victòria dedicada a Cheryshev al Camp Nou o el punt que va dedicar amb la selecció al fill mort de Santiago Cañizares conformen també un relat que brilla amb llum pròpia i que encara té capítols per escriure. La seua ambició continua intacta, això és només el principi. Per molts partits més amb la samarreta del Valencia CF!