Els Herois de La Cartuja: Claudio Ranieri

Claudio Ranieri va arribar al Valencia CF en la temporada 1997-98 després de la destitució de Jorge Valdano. Després d'uns primers mesos de molts canvis, el tècnic italià va ser capaç de donar una nova identitat a l'equip i guiar-lo fins a conquistar la Copa del Rei de 1999, convertint-se així en un dels 'herois de La Cartuja'. En la seua primera etapa en el Club, que va concloure precisament en la final de Copa, Ranieri també va aconseguir classificar a l'equip per a la Champions League, donant inici a una de les èpoques daurades del Valencia.

Any complet

En el nostre cas, l'èxit no va ser només disputar un gran contra el Atlético de Madrid en la final. Jugarem també contra el FC Barcelona en quarts de final i en semifinals contra el Real Madrid, guanyant a Mestalla 6-0. Nosaltres, començarem eixa temporada en juny amb la Intertoto i la finalitzarem un any després jugant a un bon nivell tot el temps.

Celebració inoblidable

Són records inoblidables. Quan vam tornar a València, tota la ciutat estava al carrer. Encara tinc la pell de gallina.

Final igualada

Una final és sempre 50-50. El Betis està millor en LaLiga i fa molts gols, però una final està igualada. Tant de bo puguem repetir.

Gran projecte

Aquell València va ser una aposta. Quan vaig arribar, hi havia molts campions i també molts joves amb força i qualitat. Vaig apostar per ells. Vam fer una bona mescla amb jugadors experimentats com Carboni, Anglomá, Djukic i Milla, juntament amb joves com Illie, Claudio López, Farinós, Mendieta, Soria i Cañizares. Va ser un equip que va arribar després a dues finals de Champions. Va ser un bon projecte que va anar a més. Estic molt orgullós d'aquella etapa. Va ser meravellós.

El gol de Mendieta

Teníem dos atacants molt ràpids i veloços. També jugadors amb molta qualitat com Mendieta i Farinós. Encara recorde el gol que va marcar Mendieta en La Cartuja. Quan pense en la final, recorde eixe moment. Sens dubte, va ser un dels millors gols de la història del Valencia CF. Si l'haguera marcat Messi, Zidane o Platini hauria sigut una meravella per a tot el món. Així, va ser una meravella per a nosaltres.

Anècdota amb la medalla

Ningú em va dir que havia de pujar per la medalla. Em vaig quedar en la gespa. Després, quan vaig veure per la tele que Antic va ser el primer del Atlético a pujar em vaig adonar de la meua errada. Jo em vaig quedar tranquil en la gespa.

Suport de l'afició

L'afició va ser el més important. Estàvem junts. Érem un equip amb tots. Les temporades que vaig entrenar al Valencia CF van ser meravelloses.

Convençut

Veig que el d'ara és un bon Valencia. Cal anar convençut que tot es pot fer. El Betis és una mica més fort que nosaltres, però la final està igualada. No és fàcil, perquè es juga a Sevilla, així i tot, estic convençut que el València farà una gran final.

Claudio López

'Piojo' va ser un jugador clau per a mi. Quan vaig arribar, em van dir que era massa veloç i que es deixava la pilota arrere. Però, a mi, m'agradava molt, li vaig donar tota la confiança i vam tindre una gran relació.