Valencia CF23 julio 2020

Hugo Guillamón, l'apassionant recorregut d'un xiquet de l'Acadèmia VCF al primer equip del Valencia CF

Va arribar en 2006 per a divertir-se amb els seus companys, ha anat creixent any rere any i complit el primer dels seus somnis

Hugo Guillamón, eixe xiquet que s'ha fet major al Valencia CF, club amb el qual ha renovat fins a 2023, recorda en VCF Media amb molt d'afecte eixa etapa de molt xicotet en la qual entrenava cada dia en la Ciutat Esportiva sense pensar en el que la vida li oferiria anys després. “En prebenjamins només volia anar a Paterna, entrar en el vestuari per a vore als meus companys, divertirme i jugar. I recorde molt dels molts tornejos que jugava cada temporada que sempre eren especials, perquè eixies del Valencia CF i t'enfrontaves a molt bons equips”.

Ja en els equips de Futbol 8 de l'Acadèmia VCF tenia molt clar quin anava a ser la seua posició en el camp. “Des del principi em posava arrere en defensa amb l'objectiu de no deixar passar a ningú. I al final vaig encertar, perquè he jugat tota la meua vida com a defensa”. Els seus pares el portaven amb cotxe a Paterna, però quan estaven treballant i no podien, una amiga de confiança que cuidava a Hugo i als seus germans els feia de conductor”.

WRKhKvMSNdZFHt2N3NrbrxyAQMOK2bs6XZdwdhGgGPviGqJTBS5a6iHihHObDBeA.jpeg

Després, quan va passar a Futbol 11 el canterano es va donar realment compta que potser algun dia s'anava a dedicar a això, encara que continuava veient lluny arribar al primer equip del València CF. “És que en aqueixa primera etapa de Futbol 8 eres molt feliç, no penses en res més a dedicar-te a jugar i passar-t'ho bé amb els amics”. Però ací ja es va generant el gen competitiu, de voler guanyar sempre i defensar amb orgull l'escut de la ratapinyada. “Tots els partits de Lliga en les categories inferiors davant el Vila-real sempre els recordes, perquè és un derbi, són molt intensos i estàs molt ficat. I els volies guanyar sí o sí. Afortunadament he jugat molts partits en l'Acadèmia VCF i de tots tinc bons records”.

La seua progressió és constant i Hugo Guillamón arriba al Juvenil B i entrena a vegades amb el Juvenil A, l'avantsala del VCF Mestalla. “Ho veus tot més a prop i sí que et planteges ja que pots ser ací, molt prompte en el filial. D'eixa època guarde amb molt d'afecte el meu debut davant la Juventus en l'Antonio Puchades en partit de la UEFA Youth League. Em vaig adonar que això sí que anava molt de veritat i que calia continuar lluitant com fins ara per a fer més passos avant”.

DsWlckvWCcvIXzC5O622RqsIxznAIJBH1pyxpwFD6NrBA80JtjeaP8dO4HFwgJMd.jpeg

Després de tornar del Mundial Sub 17 i disfrutar d'uns dies de vacances, el aleshores entrenador del filial blanc-i-negre Lubo Penev li va cridar per a entrenar amb el segon equip valencianista. “Recorde amb molt d'afecte eixe primer entrenament, que va ser en el camp 1, i d'entrar en el vestuari amb jugadors ja de categoria professional. Va ser una sensació molt bonica, perquè només tenia 17 anys i l'enorme esforç meu i de la meua família, i de tants anys, s'estava veient recompensat”. Va anar pujant esglaons fins a la seua estrena en Segona B. “El meu primer partit va ser a casa en substitució d'Iván Zotko, que es va lesionar, davant el CF Badalona (19a jornada de Lliga). Era un pas més en la meua carrera, ja que amb 17 anys havia jugat amb el filial del Valencia CF. Només em quedava un esglaó, però sens dubte el més difícil”.

1rU2fS0PIV87F2UwxlUySGa3Fz4ZOovNF8DeLOtyknu6AZEyN72eHBn04FEJ4qT2.jpeg

Eixa primera cridà per al primer equip del Valencia CF va ser amb Marcelino en la banqueta. “Em van avisar la nit anterior. Va ser abans d'anar-me al Mundial. Recorde eixe trajecte des del vestuari del VCF Mestalla al del Valencia CF, de tot just 20 metres, que se'm va fer molt llarg. Em va donar temps de pensar de com seria entrenar amb ells. Va ser un moment màgic la veritat. És una sensació que entres en un altre món i que havia de disfrutar-ho. Després de tants anys de vindre milers de vegades a entrenar a Paterna, arribava un moment molt feliç per a mi i per a la meua família. No obstant això, toca continuar treballant. He complit el meu primer somni, però em queden uns altres per complir. Està molt bé el debutar amb el primer equip, però ja pense en la pròxima temporada, a seguir, treballar, fer un bon any”. Així és Hugo Guillamón, un valencianista que va somiar amb arribar, que ha arribat i que vol quedar-se. Sort.

Copyright 2013-2024 Valencia Club de Fútbol. Se permite el uso del contenido editorial del artículo siempre y cuando se haga referencia a su fuente, además de contener el siguiente enlace: www.valenciacf.com. Fotografías de Lázaro de la Peña, no se permite su reutilización.