? PRÈVIA | Mestalla, amb cap i cor, intentarà portar al Valencia CF a la seua 17a final de Copa (21 hores)

Ha sigut una nit diferent, vaig obrir els ulls en diverses ocasions sense que sonara el despertador i encara no era l'hora d'alçar-se, el cor m'impulsava per les ganes de viure un dia com hui, però el cervell m'aportava la pausa per a no ser víctima de les meues emocions. Quines ganes! Casualitat o no, just el missatge que els ha transmés Marcelino als seus xics: “Este partit es juga amb el cap i el cor, però per este ordre”.

Obrir l'armari i tornar a adonar-me del bonic que és l'escut, vore'l brillar amb força, somriure-li i emocionar-me. És difícil trobar una explicació al que un assega pel Valencia CF, notar com els batecs del cor s'acceleren il·lusionat davant una nit com la de hui. Somiar. Anar descomptant les hores fins que arribe el moment, eixe amb el qual somiem que ens porte a una final. Vingaaa!

No tots els dies el Valencia CF es juga la classificació per a una final de la Copa del Rei com esta nit enfront del Real Betis, a les 21 hores a Mestalla, després del 2-2 del partit d'anada. Es té un lleuger avantatge, però l'equip eixirà per la victòria. Ha passat tant temps des d'aquell 16 d'abril de 2008, dia en què el Valencia CF va conquistar el seu últim títol, que verse tan a prop emociona, però encara hi ha molt per patir perquè esta oportunitat no pot escapar-se i classificar-se per a la 17a final de la Copa del Rei.

Emociona imaginar-se el coliseu de Mestalla a rebentar, rugir, animar com mai, espentar… tots units en la graderia per a transmetre la força i energia als futbolistes, convençuts però conscients que patiran, i ajudar-lo a alçar-se quan faça falta, tots amb un mateix crit: “Volem la Copa”. A un se li posen els pèls de punta només amb pensar-ho. Mestalla vol viure una nit màgica.

Hui juguem tots, siguen qui siguen els onze triats per a patir sobre la gespa. En la graderia i en la gespa. Marcelino ha convocat a tota la plantilla a excepció de Garay, absent per lesió, encara que també espentarà amb força des de la graderia. El que va començar sent un somni i conforme s'anaven passant eliminatòries va passar a ser una il·lusió, després de la remuntada a l'heroica davant el Getafe CF… és un objectiu. No ha sigut fàcil arribar fins ací, només mancada fer l'últim pas, 90 minuts de sofriment. Tots junts, animant com mai, per la final!