Tal dia com hui… El Valencia CF es va classificar per a la segona final de la Copa de Ferias

Tal dia com hui… En 1963 el Valencia CF es va classificar per a la segona final europea de la seua història, la Copa de Fires 1962-63. Aquell equip dirigit per Alejandro Scopelli, que comptava amb Pasieguito com a delegat tècnic i que carburaba gràcies a l'extraordinari rendiment d'homes d'atac com Waldo, Guillot i Héctor Núñez, un trident que va meravellar per tot el continent, va perdre hui fa 57 anys en l'Olímpic de Roma (1-0, gol de Angelillo) el partit de tornada de les semifinals de la Copa de Fires. Malgrat això, no va passar dificultats en l'eliminatòria que enfrontava als dos últims campions de la competició i es va classificar per a lluitar pel títol en la gran final contra el Dinamo de Zagreb després d'haver-se imposat amb absoluta solvència (3-0) a l'AS Roma a Mestalla durant el partit d'anada.

La segona participació del Club en la Copa de Fires va ser tan extraordinària com la primera i després de derrotar a alguns dels rivals més perillosos del continent va renovar la seua condició de campió. Com va ocórrer l'any anterior o va succeir anys després en la primera participació en Champions League, el Valencia CF va demostrar que no entén de límits a l'hora de competir, la falta d'experiència la supleix a base de ‘ADN’ i ambició. L'AS Roma va plantejar un desafiament d'alt nivell competitiu en l'última eliminatòria abans de la final, però el València CF, com va fer abans amb Celtic Glasgow, Dunfermline i Hibernian, va imposar la seua llei en semifinals davant el conjunt italià, campió de la Copa de Fires només dos anys abans i que comptava amb jugadors de talla mundial com és el cas de Angelillo, John Charles o Manfredini.

Aquell Valencia CF era imparable i va viatjar a Roma amb l'eliminatòria virtualment resolta la gràcies als gols a Mestalla d'Héctor Núñez, Guillot i Chicao, un jugador d'unes característiques molt semblants a les de Waldo, que va morir anys després víctima d'un tiroteig al Brasil. Les cròniques de l'època assenyalen que en la volta l'arbitratge, molt casolà, va afavorir al conjunt italià en l'Olímpic de Roma. L'alineació d'aquell partit, composta per Zamora, Verdú, Quincoces, Piquer, Ribelles, Chicao, Sastre, Fitxa, Guillot, Waldo i Héctor Núñez, va ser protagonista en un partit clau per a aconseguir una de les grans gestes del Club, la segona Copa de Fires, una competició que va donar lluentor al palmarés d'un València CF que, si bé havia dominat a Espanya en la prodigiosa dècada dels quaranta, ara conquistava Europa.