Tal dia com hui… Ens va deixar Jacinto Quincoces, un entrenador de llegenda

Tal dia com hui… el 10 de maig de 1997 va morir un tècnic de llegenda en els més de cent anys d'història del Valencia CF. El seu nom, Jacinto Quincoces, qui continua ostentant el rècord de permanència en la sempre exigent banqueta de Mestalla amb sis temporades consecutives. Considerat un dels millors defenses del planeta (triat en l'onze ideal del Mundial d'Itàlia de 1934), ja com a tècnic es va fer càrrec de l'equip blanc-i-negre en dos etapes, la primera, des de la temporada 1948-49 fins a la 1953-54 i, la segona, des de mediada la campanya 1958-59 fins a l'últim tram de la 1959-60 quan va reemplaçar a Otto Bumbel. Encara hui dia és el segon entrenador amb més partits oficials dirigits als valencianistes, només superat per Alfredo Di Stéfano.

El aleshores president Luis Casanova va confiar en Jacinto Quincoces en l'estiu de 1948 per a tractar de mantindre els èxits aconseguits pel Valencia en la gloriosa dècada d'eixos anys 40. I en la temporada del seu debut l'equip va estar a un gran nivell, ja que va conquistar la Copa en imposar-se en la final, disputada en l'estadi de Chamartín, a l'Athletic de Bilbao per 1-0 gràcies al gol de Epi. A més, en el campionat de Lliga també va realitzar una gran competició i va acabar subcampió per darrere del Barcelona i amb només dos punts de diferència. Va ser l'any de la ‘explosió’ de la llegenda del migcampista Antonio Puchades, qui amb l'arribada de l'entrenador basc va tindre un gran protagonisme.

En la campanya següent el Valencia es va quedar una altra vegada molt prop del títol de Lliga, va repetir la segona plaça de l'any anterior, va caure en semifinals de Copa davant l'Athletic amb dos pròrrogues incloses, i es va proclamar campió de la Copa Eva Duarte, actual Supercopa d'Espanya, en derrotar al FC Barcelona per un espectacular 7-4 gràcies al doblet de Mena i Igoa, i els gols de Fuertes, Pasieguito i Giraldós. Durant esta primera etapa com a entrenador va aconseguir un altre subcampionat i dos terceres places en Lliga, un subcampionat de Copa (1951-52) i un títol de Copa en el seu adéu a la banqueta blanc-i-negra en 1954 amb una gran victòria en la final davant el Barcelona per 3-0.

En la seua segona època valencianista Jacinto Quincoces va substituir a Luis Miró al gener de 1959 a causa dels mals resultats de l'equip. En Lliga va poder reaccionar i va aconseguir remuntar posicions fins a col·locar-se quart en la taula, mentre que en Copa va caure eliminat en semifinals pel Granada després de superar successivament al Córdoba CF, Real Zaragoza i Atlético de Madrid. Ací va acabar la seua trajectòria com a entrenador.

Abans va ser seleccionador nacional en 1945 i, després de deixar les banquetes, va formar part de la directiva del Valencia CF i va ser president del CD Mestalla. La seua fama li va portar a participar en cinc pel·lícules: ¡Campeones!, ‘El camino del amor’, ‘Tierra sediente’ ‘Once pares de botas’ i ‘La saeta rubia’ i el documental ‘Ciento catorce goles’. Com a colofó a la seua carrera esportiva, en 1992 i amb 86 anys, va ser un dels relleus que va portar la flama olímpica en els Jocs de Barcelona. Tal dia com hui, en 1997, ens va deixar un tècnic rècord en la història blanc-i-negra.