Tal dia com hui… Va debutar amb la selecció Quincoces II, el capità que va alçar les dues Copes de Fires

Tal dia com hui… Va debutar amb la selecció espanyola Juan Carlos Díaz Quincoces, conegut com Quincoces II en la història del Valencia CF. Gran capità del Valencia CF durant la dècada dels seixanta, va arribar al CD Mestalla en 1952 de la mà del seu oncle, Jacinto Quincoces, que en aquells dies era l'entrenador i que, pel vincle familiar, sempre li va exigir “més que a ningú”, com va dir en alguna ocasió. Quincoces II es va estrenar amb el combinat nacional hui fa 63 anys en l'estadi Santiago Bernabéu, on España es va imposar a la selecció d'Escòcia amb el marcador de 4-1. Va jugar huit partits amb la selecció, els huit com a jugador del Valencia CF. Un jugador que va deixar una petjada inesborrable en el primer Valencia CF que va regnar a Europa.

Fitxat amb tot just 18 anys i cedit al Catarroja, va disputar més de 300 partits al llarg d'onze temporades, dels quals 143 van ser de forma interrompuda i 126 consecutius en Lliga. La seua irrupció en el primer equip va succeir en una època en la qual el Valencia CF va experimentar una metamorfosi, evolucionant des de l'equip de la prodigiosa dècada dels quaranta que comptava amb jugadors de la talla de Epi, Món, Eizaguirre, Silvestre Igoa, Juan Ramón o Asensi fins al Valencia CF que va dominar a nivell continental conquistant les Copes de Fires de 1962 i 1963. En eixe marc, Quincoces II no sols va ser un dels jugadors que va participar d'aqueixa transició, sinó que es va convertir en un mite.

Va rematar la seua formació sota la influència de Carlos Iturraspe i de Juan Ramón, gran capità dels quaranta, un procés que va preparar al defensa per al que vindria després. Ràpid, contundent, fort… Des del seu debut en l'últim tram de la temporada 1953-54 es faria amb un lloc en la línia defensiva. El seu lideratge i la seua influència sobre el terreny de joc va anar multiplicant-se amb el pas dels anys i Europa li va entrar en vena. Va viure com titular el primer partit enfront del Nottingham Forest i es va mantindre com una peça decisiva en els primers èxits del Club a Europa. En un equip amb grandíssims jugadors com Waldo, Guillot o Héctor Núñez, el basc va acaparar els ‘flaixos’ en les finals davant l'FC Barcelona i el Dinamo de Zagreb en rebre la copa de la mà de Sir Stanley Rouss, president de la FIFA. Allò ho va convertir en un símbol.